En aquest enllaç podeu tornar a disfrutar de la peli del Kikol:
El asesinato del general Prim y el gato negro de E. Allan Poe.
UN FESTIVAL PROPI l'hem celebrat en dues ocasions: a la tardor del 2013 (a Solivella, Conca de Barberà) i a l'estiu del 2015 (a Sant Feliu de Pallerols, La Garrotxa). És una jornada en que amigues i amics ens mostrem les unes a les altres el que anem fent per a compartir-ho, conèixer-ho i disfrutar-ho. És propi (emulant el títol del famós assaig de Virginia Wolf, "Una cambra pròpia") perquè és entre amigues, tot i que podem arribar a ser moltes...
panoràmica del Tade (I)
alguns dels participants 2015
Copio els comentaris del Joan Villalonga enviats pel correu:
ResponEliminaPel·lícules.
Más triste es robar,Prim,Mi hermana y yo .... conceptualitat visionada prop de l´estufa de llenya. El render via antena dóna temps de sopar mentre es carrega. Fora glaça i s´escalfa l´aigua per la bossa que amorosirà el llit. L´aigua ploguda fa uns dies segueix escolant entre la molsa, les pedres i els marges.De dia els gats jeuen sobre les pedres escalfades pel Sol, la burra cerca les herbes tendres que han brotat després de les pluges, les merles i els regentins cerquen menjar entre les buines, els darrers volalls
aprofiten per fer zum.zum al Sol abans d´hivernar.
Demà passat l´aplec de Sta Cecília, patrona dels músics, a l´ermita romànica prop de casa. Per aquests verals és l´inici de l´hivern. Ja tinc la bateria carregada per la bici-e. Preparada per fer 30 km. Demà al matí per anar a mercat, a la tarda a en Bas i demà passat a l´aplec i dinar. Sardanes i carn a la brasa col·lectiva.
Tots els vehicles amb anticongelant, el Ferrari d´en Francesc també, preparats per - 18. El llenyer ple de tèrmies potencials sense passar per YPF dóna escalfor mental.
Vindran els nebots de la Gemma per anar a buscar el tió al bosc i molsa, cada any s´ha de renovar.Són ganàpies però la màgia persisteix. Troben els regals sota els boixos.
Diuen que una imatge val més que mil paraules. Segur que si tot aquest relat hagués estat gravat tindria una lectura unívoca filtrada per les vivències personals i conduÏda pel muntatge, el tempo i el sonor present o absent.
A mi una paraula em suggereix mil imatges. Segur que tothom que l'hagi llegit s´ha fet la seva pel·lícula particular. Era el que pretenia. Contes de la vora del foc. Salut!
PS M´ha agradat treure el nas virtual de la trobada! Gràcies!
Jan del Crous