Escombra’m
Quan caigui el
Sol i s’allargui la meva ombra,
quan els teus ulls perduts entre els arbres
no em recordin ni em donin forma,
quan el passat sigui passat, mort i enterrat dins una tomba,
quan tinguis el valor necessari, escombra’m,
allunya’m de tot allò que ja no m’omple,
deslliura’m d’aquest dolor,
últim regal de l’amor per l’home,
últim record que encara viu i m’acarona,
abandona’m al mar, que se m’emportin les ones
cap a la riba, i començar així, de nou, la vida.
De dol per tu i la teva fugida
puix vas marxar, com marxen els dies,
com passa el temps quan ningú el mira.
quan els teus ulls perduts entre els arbres
no em recordin ni em donin forma,
quan el passat sigui passat, mort i enterrat dins una tomba,
quan tinguis el valor necessari, escombra’m,
allunya’m de tot allò que ja no m’omple,
deslliura’m d’aquest dolor,
últim regal de l’amor per l’home,
últim record que encara viu i m’acarona,
abandona’m al mar, que se m’emportin les ones
cap a la riba, i començar així, de nou, la vida.
De dol per tu i la teva fugida
puix vas marxar, com marxen els dies,
com passa el temps quan ningú el mira.
******************
Avui l'he somiada
Cercaven,
esmaperduts,
els seus ulls als meus
abans de perdre's en l'indeterminat.
Avui, l'he somiada.
L'he vista amb
mos ulls tancats,
rodejada de foscor,
m'ha mirat i he apartat ma mirada.
Avui, l'he somiada.
M'ha donat
l'esquena car...
no marxis just ara!
ma llengua ha callat
i m'he quedat sol a la foscor,
més fosca encara.
Sóc sang de sa
seva sang,
sang d'aquella que jeu ja enterrada,
d'aquella que no vaig veure marxar,
en silenci i harmonia,
com marxa l’ànima desterrada.
Que l'estimo i
que ho sento,
i tot allò que mai vaig dir.
Però el cel ja és clar...
Avui, l'he somiada.
**********************
¿Acaso tú no lo sientes?
-Dime, ¿Acaso tú no lo sientes?
El pasar del tiempo en esta cárcel
caduca y finita que es el cuerpo,
el canto taciturno del ángel
caído del cielo y luego muerto.
El pasar del tiempo en esta cárcel
caduca y finita que es el cuerpo,
el canto taciturno del ángel
caído del cielo y luego muerto.
-Si- imagino tu voz, replicante-
Es el final que a todos espera.
Es el final que a todos espera.
-Y entonces, ¿No la ves también venir?
La niebla gris que ciega mi vista,
maltrecha por el anhelo tuyo,
que no retrocede aunque insista
y hace el camino mucho más duro.
La niebla gris que ciega mi vista,
maltrecha por el anhelo tuyo,
que no retrocede aunque insista
y hace el camino mucho más duro.
-Sí, también- contestas musitando-
Viene avanzando inexorable.
Viene avanzando inexorable.
-¿Por qué es todo tan complicado?
Aumentan los pliegues en mi piel
áspera y estás tan lejos de mí…
se nota en mi boca la hiel,
yo nunca lo hubiese querido así.
Aumentan los pliegues en mi piel
áspera y estás tan lejos de mí…
se nota en mi boca la hiel,
yo nunca lo hubiese querido así.
Estoy temblando, tiemblo de frío,
te imagino acompañándome
en esta noche nostálgica.
te imagino acompañándome
en esta noche nostálgica.
Que todo lo que quiero se muere,
ya solo me quedas tú, mi luz,
aunque no estés, dime que aún me quieres.
-…ya solo me quedas tú, mi luz,
aunque no estés, dime que aún me quieres.
*********************************************************
Te besaré
Ahora
que no estás, besaré
desde
lo más profundo de mí,
besaré
tu bondad, tu belleza,
te
besaré solamente a ti.
No
es tu forma lo que yo quiero,
pues
constantemente cambia ésta .
Yo
te quiero etérea, intangible,
inalcanzable,
pero perfecta.
Te
imaginaré yo, a ti, besándome.
Niña,
te besaré desde dentro,
te
besaré con estas palabras
y
besaré a tu alma, y no a tu cuerpo.
Y al
volver, tú aquí, delante mío,
al
fin los labios podré besarte,
cantarte
al oído poesía,
apretar
tu mano y no soltarte.
Y
cuando andemos cerca del mar,
tus
pisadas serán mi camino,
tu
mano hará a la mía de guía.
Nos besaremos… y no habrá frío.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si tens res a dir, ja ho saps!
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.